ontdek het verhaal van george maduro

Ken tabata George Maduro

George Maduro a nase dia 15 di yüli 1916 na Willemstad (Kòrsou) i a bai studia Lei na Leiden, na edat di 18 aña. Durante di di Dos Guera Mundial el a drenta Kabayeria hulandes komo ofisial di reserva. Den e Dianan di Mei 1940 el a dirigí, na un manera heroiko, un atake riba villa Leeuwenburg (awendia Kas Dorrepaal) na Rijswijk. “Ku masha hopi balentia na kabes di dos grupo el a krusa e brùg riba riu de Vliet bou di tiroteo enemigu ku mitrayùr, personalmente a guia e atake riba e punto di sosten reforsá ( villa “Leeuwenburg” ) i asalt’é komo esun di promé, ei a kibra e oposishon i a hasi e invasornan prizoneronan di guera.” Dia 9 di mei 1946 a kondekorá George Maduro póstumo komo Kabayero di 4 rango di Militarie Willems-Orde, komo ku el a distinguí su mes ku e asalto na Rijswijk den e Dianan di Mei. E ta e úniko hulandes di desendensia antiano ku a yega na risibí e kondekorashon akí.

Na 1943 nan a detené George na e frontera entre Bélgika i Fransia i nan a enkarsel’é na Saarbrücken, Alemania. E tabata enkurashá e otro prizoneronan ku su palabranan i e tabata hasta papia ku e wardadónan di prezu pa konvensé nan ku Nazismo ta robes. “E tabata e héroe di e guèn’, un ko-prizonero a konta di dje. Na novèmber 1944, mei aña promé ku fin di di Dos Guera Mundial, a trasladá George pa kampo di konsentrashon Dachau. Djis promé ku liberashon, dia 8 di febrüari 1945, el a fayesé einan, na tífùs di mancha.

Mayornan di George tabata ke pa nòmber di George sigui biba. Nan a dona e montante pa inisiá konstrukshon di Madurodam. Un “monumento bibu” na memoria di George ku, segun e palabranan di fundadó Bep Boon-van der Starp, “lo duna miles di hende plaser”. Madurodam a krese bira un ikono internashonal ku, for di dia di su apertura na 1952, a hala kasi 60 mion bishitante di rònt mundu.

Schrijf je in voor de nieuwsbrief

@ 2016 George Maduro | Design: Overburen | Development: Accent Interactive